martes, 10 de julio de 2018

La importància de les preguntes

"La formulación de un problema es más importante que su resolución
Albert Einstein

Bé, no sé si més important, però en tot cas mai s'ha de menysprear el valor de les qüestions que un es platenja o se li formulen. I penso que és necessari remarcar-ho, perquè jo com a estudiant no sempre ho he tingut present ni he tingut el valor de plantejar tots els dubtes que se m'han presentat, cosa que ara veig com un error garrafal. 

Els interrogants són una mostra d'interés, una forma de despertar la curiositat a altres persones, una porta per anar més enllà, o potser una oportunitat per veure algun aspecte més d'aprop. Sobre la importància de les preguntes, entre d'altres, parla Juan Margalef, matemàtic i físic, de la Universitat Carlos III de Madrid i guanyador de Famelab 2018: 


No podia deixar de compartir aquest monòleg, perquè el considero brillant i reflecteix molt bé la necessitat del paper de la pregunta. Personalment, crec essencial plantejar moltes qüestions a l'hora de dur activitats a l'aula per tal de captar i mantenir l'interès de l'alumnat. De la mateixa manera, també ho és mostrar-se comprensiu/va i receptiu/va a qualsevol tipus de qüestió relativa a la matèria, per tal de fomentar que es formulin preguntes i, addicionalment, evitar que els alumnes acabin tenint buits conceptuals. 

lunes, 9 de julio de 2018

Activitats pràctiques a l'aula

Fa molt de temps que tenia ganes d'escriure aquest post i compartir amb tots vosaltres algunes peces clau del meu TFG. Com ja he comentat en altres ocasions, una de les fites del meu treball era fer activitats on l'experimentació tingués un rol essencial. Doncs bé, atès que el problema de la Il·luminació està emmarcat en el context de l'òptica, sembla necessari tenir certa base teòrica sobre el comportament de la llum, i adonem-nos que pot resultar útil i engrescador acompanyar aquesta teoria d'una part pràctica, amb la qual s'estudiï com es propaga la llum en un medi com l'aire, en què consisteix i què succeeix en el fenomen de la reflexió i analitzar els rebots en l'el·lipse. 


Abans de seguir, heu de saber que, totes aquestes activitats pràctiques requereixen l'ús de làsers. 
ALERTA AMB ELS LÀSERS

Cal sempre tenir molta cura en emprar un làser i seguir sempre les indicacions i recomenacions dels fabricants. També cal ser molt conscient de quins làsers s'adquireixen. S'ha de tenir en compte que, per seguretat, millor que no tinguin una gran potència. Sobre aquesta qüestió parlen en un video en aquest link

Dit això, us presento a continuació les diferents activitats: 

1. En aquesta activitat s'estudia com es propaga la llum en un medi com l'aire. Cal agrair la genialitat de l'ús del guix a en Julio, del CESIRE. 



2. En aquesta activitat s'analitza el fenomen de la reflexió: 


3. En aquesta activitat s'estudien els rebots en l'el·lipse. Cal destacar que la idea procedeix de l'activitat de l'Anton Aubanell, i el model físic s'inspira en una construcció d'en Jordi Font. Addicionalment, vull agrair a en Mario, en Miguel i en Pablo per haver format part en aquest últim experiment. Ha estat tot un plaer!


Estudi del comportament de la llum

Em fa molta il·lusió presentar-vos una activitat que connecta la matemàtica i la física, i també diferents àrees de les matemàtiques: la trigonometria i l'estadística. 



Es persegueix arribar a la segona llei de la reflexió fent un estudi estadístic del comportament de la llum en reflectir-se en una superfície plana. Les dades es prendran a travès d’una experiència i permetran treballar les raons trigonomètriques, l’ ús d’una base de dades en un full de càlcul i la inferència estadística.

Aquí, doncs, us deixo els documents:

miércoles, 4 de julio de 2018

Impressió 3D, un món a les teves mans

He de reconéixer que només he tingut un petit encontre amb aquesta tecnologia tan novedosa i disto molt de dominar-la encara. No obstant, això ha estat suficient per despertar el meu interés i voldria compartir amb tots vosaltres part de la meva experiència. 

Com explicaré amb més detall en un article futur, la creació d'una cambra física de Penrose, té certa dificultat. Especialment perquè construir un model on hi ha parets corbes, i sobretot si es vol ser mínimament precís i curós, és tot un repte. 

En aquestes circumstàncies, a quins recursos es pot optar? Un d'ells, sens dubte, és la impressió 3D. Es fa el disseny amb Geogebra, i posteriorment s'exporta i s'edita amb TinkerCad, o bé directament es crea amb TinkerCad, i a continuació ja està llest per ser imprés:



Aquest enregistrament data del 7 de juny d'aquest any i es va fer al CESIRE. Gràcies al Sergi Múria, que em va guiar i acompanyar durant el procés, em va respondre tots els dubtes i em va facilitar tot el material, he pogut disposar de dos models (de diferents dimensions) de cambres de Penrose. Senzillament esplèndid!



Si teniu interés en la temàtica, estigueu atents al CESIRE, que és a Drassanes. De vegades fan cursos i xerrades al respecte, molt recomenable sobretot si es pertany a un cos docent, i a més l'equip és meravellós. Una altra possibilitat, sinó, és el Punt Multimèdia de Barcelona, a Sants, on cada mes aproximadament fan una xerrada introductòria, gratuïta, dels diversos recursos de què disposen, entre els quals les impressores 3D. 

Espero que us hagi cridat l'atenció i us resulti útil la informació!

Versió simplificada del Problema de la Il·luminació (2)

En publicacions anteriors ja he presentat aquesta activitat: 

Il·luminant una cambra, si es pot triar on es col·loca el llum


la qual tracta de respondre la pregunta: 


N'hi ha prou amb una única font de llum, la qual radia llum en totes les direccions, per il·luminar qualsevol cambra, independentment de la seva geometria, si podem triar on es col·loca el llum?

He fet algunes millores respecte a la versió anterior, com ampliar la fitxa de presentació de l'activitat, la qual ara segueix l'estil marcat a l'Aplicació de Recursos al Currículum. Addicionalment, he afegit a tots i cadascun dels geogebres que apareixen a la fitxa un botó amb l'script pertinent per netejar els raigs, i així facilitar fer noves exploracions.

Aquí, doncs, us deixo els documents:
Com a la publicació anterior, part de l'activitat es va desenvolupar a l'Institut Salas i Xandri, de Sant Quirze del Vallès, i va funcionar molt bé!

Versió simplificada del Problema de la Il·luminació (1)

En publicacions anteriors ja he presentat aquesta activitat: 

Il·luminant una cambra, si no es pot triar on es col·loca el llum

la qual tracta de respondre la pregunta: 

N'hi ha prou amb una única font de llum, la qual radia llum en totes les direccions, per il·luminar qualsevol cambra, independentment de la seva geometria, si no podem triar on es col·loca el llum?

He fet algunes millores respecte a la versió anterior, com ampliar la fitxa de presentació de l'activitat, la qual ara segueix l'estil marcat a l'Aplicació de Recursos al Currículum. Addicionalment, he afegit a tots i cadascun dels geogebres que apareixen a la fitxa un botó amb l'script pertinent per netejar els raigs, i així facilitar fer noves exploracions.

Aquí, doncs, us deixo els documents:
Tampoc vull deixar passar l'oportunitat de comentar que aquestes activitats les vaig dur a l'Institut Salas i Xandri, de Sant Quirze del Vallès, i van tenir una molt bona acollida: 


Gràcies a l'Olga, per la magnífica oportunitat de portar-ho a l'aula, i als alumnes, que eren extraordinaris. 

sábado, 30 de junio de 2018

Carta a un professor novell, per Anton Aubanell

Voldria compartir amb tots vosaltres un video que, des que el vaig descobrir, ha esdevingut una font d'inspiració, de força, d'entusiasme, d'ideals i d'il·lusió. Es tracta d'una carta escrita i llegida per Anton Aubanell, dirigida a un professor novell. 

Per aquells que no coneguin a l'Anton Aubanell, és tota una referència en el món de la didàctica de les matemàtiques, a part d'una bellíssima persona que s'entrega totalment. Us recomano que feu un cop d'ull en aquest link, on trobareu la memòria d'un projecte seu, el qual conté una quantitat increïble de recursos per portar a l'aula. Són senzillament fantàstics!

Bé, i sense més preàmbuls, aquí us deixo el video: 


jueves, 28 de junio de 2018

Recull de la feina feta fins al dia d'avui

Voldria compartir amb tots vosaltres la memòria del TFG que vaig entregar el dia d'ahir. Aquesta no és més que un breu recull del que he anat fent al llarg del semestre, tot i que no inclou part del que s'ha treballat, atès que, d'haver-ho posat, hauria de tractar-se molt superficialment per qüestions d'extensió i altres seccions haurien d'haver estat retallades. De la mateixa manera, tampoc hi apareixen algunes idees que encara estan en procès de gestació, però que en un futur publicaré al blog un cop estiguin més desenvolupades. De fet, no us extranyi que passat un temps comparteixi una nova edició del treball més completa, i susceptible de ser editada novament. Que consti que, tot i l'esforç per fer les coses bé, de vegades un s'equivoca, però no s'ha de patir perquè això és una fantàstica forma d'aprenentatge. 

Bé, ara disposareu gairebé de tot el material, però entenc que pot resultar una mica incòmode tractar amb un document tan extens. Així doncs, per tal d'agilitzar l'accès als diferents recursos, en els pròxims dies faré noves entrades on descriuré individualment les activitats dissenyades i el material creat. 


sábado, 16 de junio de 2018

Passió per demostrar

En aquesta publicació m'agradaria destacar el paper de la demostració a les matemàtiques. És el seu fonament, el que permet tenir certesa i seguretat sobre els resultats. Al llarg de la carrera de matemàtiques he après a admirar-les i valorar-les, i em semblen magnífiques perquè són fruit de la creativitat, la comprensió i l'enginy. 

En paraules d'en Claudi Alsina, doctor en Matemàtiques i catedràtic de Matemàtiques a la UPC, a la seva obra "Vitaminas matemáticas", la qual recomano encaridament, a les pàgines 230-231, diu el següent: 

"Para la gente de matemáticas la demostración es un acto sublime. Es el acto en que los de matemáticas se sienten plenamente realizados, es el acto que reafirma el rigor deductivo frente a intuiciones poco pulcras, permitiendo de paso un cierto lucimiento personal en la forma de proceder. Pero, como acostumbra a ocurrir, de pasiones por demostrar hay de dos tipos. 

La primera es la que asegura el progreso de la disciplina: es la pasión por demostrar algo nuevo. Nadie lo ha descubierto aún y durante unos minutos, días, semanas o años el investigador va pensando cómo establecer este nuevo resultado. Se lanzan conjeturas de por dónde debe ir la cosa, se buscan ejemplos, se destruyen conclusiones precipitadas con ejemplos negativos (contraejemplos)... y al final (¡si hay suerte!) nace un nuevo resultado o queda un problema abierto a la espera de que otro con más recursos o más paciencia pueda resolverlo. Ésta es una pasión matemática que tiene su equivalencia en todas las ciencias y en todas las artes: es la pasión creativa por lo nuevo. 

Pero existe un segundo tipo de pasión matemática por demostrar que se da en la explicación de la propia disciplina: justificar siempre lo que se explica aunque ello haya sido justificado un millón de veces y desde hace veinticinco siglos. Es la forma de <<comunicar justificando>>. (...)

Aunque le resulte extraño, las pasiones por demostrar pueden ser tan intensas como las pasiones turcas."

Tampoc em puc estar de compartir el monòleg d'Eduardo Sáenz de Cabezón, matemàtic, professor universitari i divulgador. En aquest monòleg, guanyador de Famelab 2013 Espanya, parla de la demostració com la peça clau per distingir entre una conjectura i un teorema. Senzillament fantàstic!



miércoles, 16 de mayo de 2018

Què passaria si es pogués violar la primera llei de la reflexió?

Aquesta és una pregunta que té molt sentit fer-se, atès que moltes vegades no es para prou atenció a aquesta llei, també anomenada llei de conservació del pla d'incidència. Primerament, recordem quines són les lleis de la reflexió:

Primera llei de la reflexió: El raig incident, el raig reflectit i la normal es troben en el mateix pla.

Segona llei de la reflexió: L'angle d'incidència, format pel raig incident i la normal a la superfície reflectant, és igual a l'angle de reflexió, format pel raig reflectit i la normal ja mencionada.

L'objectiu és fer un exercici de reflexió, imaginació i un repte matemàtic. Mitjançant aquesta activitat es pretèn veure com de necessària és aquesta llei. Imaginem un món on tan sols se satisfés que en medis homogenis i isòtrops la llum es propaga en línia recta i es verifica que l'angle d'incidència és igual a l'angle de reflexió.


Si en aquestes condicions es té un raig que parteix d'A, es reflecteix en una superfície, i arriba a B, es podria determinar quina és la trajectòria del raig? Es té un conjunt finit de possibilitats? 



A continuació us deixo un Geogebra, pràcticament en blanc, perquè feu proves, investigacions i exploracions: https://www.geogebra.org/m/dZ6mWhWk

També us recomano que feu un cop d'ull a aquest Geogebra, on he fet les meves pròpies exploracions: https://www.geogebra.org/m/t5ugjUUj

Aquesta activitat, tal com les anteriors, l'he dissenyada acompanyant-la de:
Per qualsevol comentari o Feedback, no dubteu en deixar un comentari. 

lunes, 14 de mayo de 2018

Deduint la segona llei de la reflexió

La següent activitat està dirigida a alumnes de batxillerat amb gust per les matemàtiques i la física i persegueix demostrar la segona llei de la reflexió a partir del principi de Fermat, la primera llei de la reflexió i el fet que la llum es propaga en línia recta en medis isòtrops i homogenis. 

Seria recomenable que, paral·lelament a la realització d'aquesta fitxa, disposèssim de làsers, esborradors, miralls i regles, per obrir la porta a l'experimentació i a posar a prova les conjectures. Una activitat d'aquest estil es publicarà pròximament al blog. 

A continuació es pot accedir al material: 
Es disposa d'aquest Geogebra per fer conjectures: 2na llei de la reflexió



D'altra banda, no vull deixar passar l'oportunitat de recomenar el web de PhET Interactive Simulations project at the University of Colorado Boulder. Hi ha una simulació molt completa i senzillament fantàstica on tracta tant la reflexió com la refracció. És molt rica perquè dóna moltes opcions: tractar la llum com a raig o com a ona, determinar la longitud d'ona (i.e. el color del raig), els medis, i permet fins i tot treballar la refracció amb prismes, cosa que em sembla fascinant. Realment té un ventall tan ampli de possibilitats que s'escapa dels objectius d'aquesta publicació. No obstant, és un recurs esplèndid. Aquí us deixo algunes captures fent experimentacions. 





Les dues imatges següents no tenen a veure amb la reflexió, sinó amb la refracció, però he volgut compartir-les per donar visibilitat al que es pot arribar a fer amb aquesta eina: 




domingo, 13 de mayo de 2018

Il·luminant una cambra, si es pot triar on es col·loca el llum

Reprenent la pregunta que es va plantejar al final de l'article Mirem el problema d'aprop, i com es va prometre a l'entrada Convexitat, concavitat i conjunts estrellats, a continuació es presenta l'activitat: "Il·luminant una cambra, si es pot triar on es col·loca el llum". En una publicació anterior, "Il·luminant una cambra, si no es pot triar on es col·loca el llum", ja es va tractar la primera pregunta. 

La proposta "Il·luminant una cambra, si es pot triar on es col·loca el llum" es basa en el disseny de l'activitat que ja havia proposat en aquest enllaç, però aquí es tracta amb molt més detall. A continuació podeu accedir al material:



Sobretot cal destacar d'aquesta activitat que: 
  • seria adient parlar del fet que la llum es propaga en línia recta en els medis homogenis i isòtrops. Aquest punt, a més de ser un requisit convenient, fa que l'activitat no només tingui una càrrega de contingut matemàtic, sinó que també tracti aquest aspecte de física. 
  • és una oportunitat fantàstica per portar problemes de matemàtiques on l'experimentació i la simulació, tant física com computacional, tenen un paper essencial. 
  • permet dur matemàtiques més actuals a l'aula i amb un enfoc diferent. 
  • dóna peu a parlar del problema de la Il·luminació, cosa que dóna lloc a fer pal·lesa la naturalesa viva de la matemàtica, com també a fer referència al paper dels investigadors i investigadores de matemàtiques. 

sábado, 12 de mayo de 2018

Il·luminant una cambra, si no es pot triar on es col·loca el llum

Reprenent la pregunta que es va plantejar al final de l'article Mirem el problema d'aprop, i com es va prometre a l'entrada Convexitat, concavitat i conjunts estrellats, a continuació es presenta l'activitat: "Il·luminant una cambra, si no es pot triar on es col·loca el llum". Es basa en el disseny de l'activitat que ja havia proposat en aquest enllaç, però es tracta amb molt més detall. A continuació podeu accedir a:




Sobretot cal destacar d'aquesta activitat que: 
  • seria adient parlar del fet que la llum es propaga en línia recta en els medis homogenis i isòtrops. Aquest punt, a més de ser un requisit convenient, fa que l'activitat no només tingui una càrrega de contingut matemàtic, sinó que també tracti aquest aspecte de física. 
  • és una oportunitat fantàstica per portar problemes de matemàtiques on l'experimentació i la simulació, tant física com computacional, tenen un paper essencial. 
  • permet dur matemàtiques més actuals a l'aula i amb un enfoc diferent. 
  • dóna peu a parlar del problema de la Il·luminació, cosa que dóna lloc a fer pal·lesa la naturalesa viva de la matemàtica, com també a fer referència al paper dels investigadors i investigadores de matemàtiques. 

    sábado, 28 de abril de 2018

    El Geogebra, un recurs fantàstic

    Avui estic emocionada de parlar-vos del Geogebra. Per a aquells que no el coneguin, es tracta d'un software matemàtic interactiu que dóna infinites possibilitats. 

    El creador d'aquesta meravella és en Markus Hohenwarter, un matemàtic austríac que va iniciar el desenvolupament d'aquest programa com a part del seu treball de tesi al 2001. Està disponible per a múltiples plataformes: Windows, Debian, Ubuntu, Red Hat, entre d'altres. Fins i tot una gran quantitat d' smartphones poden disposar d'aquesta aplicació. 


    Bé, a hores d'ara, us hauríeu d'estar preguntant perquè estic tan il·lusionada i fascinada per aquest recurs. Doncs el cert és que aquest programa reuneix àlgebra, geometria, estadística i càlcul. Amb totes aquestes eines, us imagineu la quantitat de coses que es poden arribar a fer? Personalment ho considero un recurs esplèndid, per mi indispensable fins i tot. Seguidament trobeu un video on, el propi Markus Hohenwarter, explica perquè Geogebra és tan fantàstic.




    A continuació, us deixo el link de la meva pàgina de Geogebra on vaig penjant part del material que vaig creant: 

    https://www.geogebra.org/u/parrebola -et convido a clicar "Mostrar tots"- 


    A dia d'avui encara desconeixo gran quantitat de funcions que ofereix Geogebra, però vaig aprenent dia a dia. És molt engrescador posar-s'hi, i anar descobrint i avançant. A més, cal destacar que és molt intuitiu, i a la pàgina web de Geogebra hi ha molta informació addicional, com també molts tutorials a youtube.

    Desitjo haver despertat el vostre interès sobre aquest programa. Per provar-lo no cal ni que el descarregueu (tot i que jo ho recomenaria). Es pot emprar de manera online, sense necessitat de registrar-se. Així que no hi ha excusa per no donar-hi un cop d'ull. 

    miércoles, 25 de abril de 2018

    Simplificant el problema de la Il·luminació: Convexitat, Concavitat i Conjunts Estrellats

    Us deixo un petit tastet d'una activitat que estic preparant. Espero que us agradi. Està basada en el problema que vaig plantejar en el post Mirem el problema d'aprop. Es planteja d'una forma bastant gradual, poquet a poquet. Això permet que es pugui tractar també amb alumnes de nivell d'ESO. 

    De moment us deixo el link del Geogebra on trobareu les activitats: (cliqueu sobre "Primera pregunta" i sobre "Segona pregunta")


    Primera preguntaN'hi ha prou amb una única font de llum, la qual radia llum en totes les direccions, per il·luminar qualsevol cambra, independentment de la seva geometria, si no podem triar on es col·loca el llum?

    Segona preguntaN'hi ha prou amb una única font de llum, la qual radia llum en totes les direccions, per il·luminar qualsevol cambra, independentment de la seva geometria, si podem triar on es col·loca el llum?













    Pròximament tindreu també a la vostra disposició la fitxa, amb més comentaris, anotacions i algunes conclusions importants. Qualsevol comentari o Feedback, no dubteu en deixar un comentari.

    martes, 24 de abril de 2018

    Més fotos de la Matefest-Infofest 2018

    La Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona, al blocmat, ha publicat un resum fotogràfic de la Matefest Infofest 2018 en aquest enllaç


    Un treball esplèndid. A continuació es mostren les fotografies relatives a l'estand del Problema de la Il·luminació: 















    domingo, 22 de abril de 2018

    Diada de la Matefest-Infofest 2018

    El passat 18 d'abril, tal com ja es va enunciar en una publicació anterior, se celebrava la jornada de la Matefest Infofest, en la qual vaig tenir el plaer de participar fent difusió sobre les matemàtiques, el problema de la il·luminació, algunes de les lleis de l'òptica geomètrica, i les còniques i les seves propietats òptiques.  A continuació us deixo un video perquè tingueu un tastet: 




    La Universitat de Barcelona va obrir les portes de la facultat i del món de les matemàtiques i de la informàtica a un munt d'estudiants, professors i tota la gent que hi estiguès interessada. Aquests podien assistir a xerrades com també visitar els catorze estands que hi havia, els quals presentaven una gran diversitat de temes, com el Problema de la Il·luminació, les Criptomonedes, els Grafs, els Jocs matemàtics, els Jocs d'atzar, entre d'altres. Com en els darrers anys, el Museu de les Matemàtiques tornava a participar i a tenir un estand. Fou un honor compartir escenari amb tots ells. 

    És clar que va ser un dia de molta activitat, però realment va valer molt la pena. Personalment estic molt satisfeta, i no només de la oportunitat que se'm va oferir per fer divulgació i despertar l'interès i la curiositat sobre les matemàtiques a les futures generacions, sinó també de l'aprofitament que se n'ha tret. Realment l'estand va tenir molt bona acollida per part dels estudiants. 



    Un cop venien, els introduïa una mica d'història sobre el problema de la Il·luminació i l'enunciava. Aleshores, els animava a conjecturar sobre el problema i a argumentar les seves especulacions. A continuació, i sense desvetllar encara res, els proposava que ens endinsèssim una mica més en el tema. 



    Considerant que les hipòtesis del problema es basen en el comportament de la llum, semblava coherent establir certa base sobre el coneixement del comportament d'aquesta. Aquell era el moment perfecte per preguntar-los-hi com es propagava la llum per l'aire. Molts deien que en línia recta, i en efecte. Aleshores els vaig preguntar el perquè, i el seu rostre va canviar, va nèixer en ells la curiositat. Vam fer una experiència amb un làser espolsant uns esborradors de pissarra i vam corroborar que es propagava en línia recta. Però encara no s'havia respost la pregunta. En aquell moment, en el qual estaven totalment engrescats amb el taller, vaig aprofitar per explicar-los que era conseqüència del Principi de Fermat i que la llum es propaga de manera que fa el camí pel qual triga menys temps. Seguidament vam parlar de les lleis de la reflexió i també les vam posar en pràctica. Juntament amb això, vaig mostrar alguns Geogebres, els quals penjaré al web pròximament.





    Fins aquí, s'havia tractat la reflexió en superfícies planes, però ara era el moment de parlar de superfícies que no fossin planes. Havia arribat l'hora de tractar les còniques. Per tal de presentar-les em vaig ajudar d'uns cons de porexpan, els quals havia tallat el meu company Edgar Harris de manera que s'obtinguessin les diferents còniques. Un cop introduïdes les còniques, calia estudiar els rebots en l'el·lipse. Però abans, per què no parar-se a identificar què és una el·lipse? Com també saber distingir-la d'una circumferència o d'un altre tipus de figura corba. Era un bon moment per mirar com es construeixen les el·lipses i, de pas, fer una repassada de la seva definició. En efecte, vam parlar del mètode del Jardiner per construir el·lipses i els propis alumnes van poder dibuixar el·lipses mitjançant el material que hi havia a l'estand. Tot seguit, s'analitzaven els rebots del làser en les el·lipses. La manera de fer era la següent: Sempre es plantejava una pregunta de manera que els alumnes especulessin i fessin conjectures i les argumentessin, i desprès es posava a prova el que s'havia dit. Era emocionant veure com els alumnes s'exaltaven quan havien encertat, i com els altres reflexionaven i acabaven convençuts. 




    Finalment, arribava l'hora de la veritat, tornàvem al problema que s'havia enunciat al principi i, amb tota la informació acabada de pair, tornava a fer les preguntes. Alguns alumnes havien canviat de parer, i d'altres que abans s'havien pronunciat, ja no estaven tan segurs dels seus raonaments. És precisament en aquest moment que els vaig presentar la cambra de Penrose. Els vaig preguntar si creien que es podria il·luminar sencera sense que quedessin regions fosques. La majoria va dir que no, així que els vaig preguntar si això pensaven que passaria sempre o només si posava el focus de llum en algun punt en concret. Els estudiants es posaven a reflexionar, a debatre els uns amb els altres. Desprès de plantejar algunes qüestions més, ho vam posar en pràctica. Aquells que havien encertat ho celebraven i a tots se'ls veia motivats. 



    Vull agrair a la Universitat de Barcelona, novament, aquesta oportunitat, com també haver-me facilitat part del material que vaig emprar. També al meu tutor, en Jordi Font, que és un pilar fonamental per aquest projecte. Cal també donar les gràcies al CESIRE, pel seu suport, en especial al Sergi Muria. També al Doctor Artur Travesa, el qual va fer aportacions molts interessants, les quals empraré probablement en futures publicacions. Agrair també a totes aquelles persones que van venir a l'estand, d'entre les quals voldria destacar, els alumnes dels següents instituts, els quals van reafirmar la meva vocació de ser professora: 
    • IES Manuel Blancafort, La Garriga
    • IES Numància, Santa Coloma de Gramanet
    • IES Anna Gironella de Mundet, Barcelona
    • IES Francesc Macià, Cornellà de Llobregat
    • IES Sales, Viladecans
    • INS Voltreganès, Barcelona
    • INS Joaquim Rubió i Ors
    • Maristes Anna Ravell, Barcelona

    Per acabar, donar les gràcies a tots aquells estimats i amics que van donar-me suport o van voler apropar-se i no vaig poguer atendre com es mereixen a causa de la quantitat immensa de gent que envoltava l'estand. 


    sábado, 21 de abril de 2018

    Mirem el problema d'aprop


    A la dècada del 1950, Ernst Straus, matemàtic alemany - americà, es va plantejar:

    N’hi ha prou amb una única font de llum per il·luminar una cambra sencera qualsevol, independentment de la seva geometria, la qual té totes les parets recobertes de miralls, si...
    •         No podem escollir la ubicació del llum?
    •         Podem escollir on col·loquem el llum?

    Abans d’endinsar-nos més en aquest problema, comentar que el llum il·lumina 360º i la llum es reflecteix seguint les lleis de reflexió.

    Cal entendre que, quan es diu qualsevol cambra, independentment de la seva geometria, vol dir qualsevol cambra, encara que no sigui la típica habitació amb base rectangular. Podria tenir com a base un polígon qualsevol, no necessàriament regular. O bé podria tenir parets corbes, com la Casa Milà, de Gaudí. 


    Resultado de imagen de casa mila


    CASA MILÀ, Antoni Gaudí (foto extreta de Wikipedia)
    També podria ser una habitació amb un disseny tan extravagant que només és imaginable en una galeria d’art. Podria tenir una geometria tan fora de l’habitual que només aparegués als malsons dels dissenyadors de IKEA, que ni tan sols amb tot el seu catàleg fossin capaços de moblar-la. Per tant, fins aquí s'ha d'entendre que quan es diu qualsevol cambra, pot ser una cambra qualsevol. 

    Quan la qüestió diu “una cambra qualsevol”, de fet, pregunta si totes les cambres satisfan aquesta propietat, si totes les cambres amb les parets recobertes de miralls poden il·luminar-se amb una única font de llum.

    En el cas en què no es pot escollir la ubicació del llum, per tal que la resposta sigui que sí, és a dir, per tal que es pugui afirmar que “N’hi ha prou amb una única font de llum per il·luminar una cambra sencera qualsevol, [la qual té totes les parets recobertes de miralls, independentment de la seva geometria,] quan no podem escollir la ubicació del llum”, cal provar que tota cambra [...] es pot il·luminar en la seva totalitat mitjançant una única font de llum independentment del lloc on es col·loqui aquesta. En altres paraules, si la resposta és que sí, sigui quina sigui la cambra, sigui on sigui que es col·loqui el llum, la cambra sencera quedaria il·luminada. En canvi, si la resposta és que no, és a dir, si: “No n’hi ha prou amb una única font de llum per il·luminar una cambra sencera qualsevol [...]  quan no podem escollir la ubicació del llum”, vol dir que es pot dissenyar una cambra, amb les parets recobertes per miralls, tal que, segons quin lloc estigui fixat per col·locar el llum, no es podrà il·luminar l’habitació en la seva totalitat.  Dit d’una altra forma, si la resposta és que no, es pot construir una habitació amb les parets recobertes de miralls tal que, si el llum es posa en certa ubicació, aleshores queden regions fosques. Aquesta construcció és el que se’n diu un contraexemple.

    En el cas en què es pot triar la ubicació del llum, per tal que la resposta sigui que sí, és a dir, per tal que es pugui afirmar que “N’hi ha prou amb una única font de llum per il·luminar una cambra sencera qualsevol, [...] quan podem escollir la ubicació del llum”, cal provar que per  tota cambra [...] existeix alguna ubicació on, si es col·loca el llum, es pot il·luminar l’habitació en la seva totalitat. Dit d’una altra manera, si la resposta és que sí, s’ha de demostrar que sigui quina sigui la cambra [...], sempre hi ha un lloc on si es posa el llum, no hi ha regions fosques. Per contra, si la resposta és que no, és a dir, si: “No n’hi ha prou amb una única font de llum per il·luminar una cambra sencera qualsevol [...] encara que es pugui escollir la ubicació del llum”, vol dir que es pot dissenyar certa cambra amb les parets recobertes de miralls, tal que no existeix cap posició on si es col·loca el llum, quedi l’habitació sencera il·luminada. En altres paraules, es pot construir una habitació amb parets recobertes per miralls tal que, sigui on sigui que es posi el llum, hi haurà regions fosques. Aquesta cambra seria, doncs, un contraexemple.

    Aquest és un problema que, tot i no ser exageradament complicat en el seu enunciat, no té una solució trivial. Amb l’objectiu d’anar-se familiaritzant amb el problema, es proposa a continuació una versió simplificada del problema:

    N’hi ha prou amb una única font de llum per il·luminar una cambra sencera qualsevol, independentment de la seva geometria, si...
    •        No podem escollir la ubicació del llum?
    •         Podem escollir on col·loquem el llum?

    T’atreveixes a respondre les preguntes? En un futur post es comentaran els resultats. En aquesta publicació no, perquè no vull fer SPOILERS. Ara per ara t’animo a que hi pensis i si vols fer qualsevol tipus d’aportació pots deixar un comentari.