Voldria compartir amb tots vosaltres un video que, des que el vaig descobrir, ha esdevingut una font d'inspiració, de força, d'entusiasme, d'ideals i d'il·lusió. Es tracta d'una carta escrita i llegida per Anton Aubanell, dirigida a un professor novell.
Per aquells que no coneguin a l'Anton Aubanell, és tota una referència en el món de la didàctica de les matemàtiques, a part d'una bellíssima persona que s'entrega totalment. Us recomano que feu un cop d'ull en aquest link, on trobareu la memòria d'un projecte seu, el qual conté una quantitat increïble de recursos per portar a l'aula. Són senzillament fantàstics!
Bé, i sense més preàmbuls, aquí us deixo el video:
Voldria compartir amb tots vosaltres la memòria del TFG que vaig entregar el dia d'ahir. Aquesta no és més que un breu recull del que he anat fent al llarg del semestre, tot i que no inclou part del que s'ha treballat, atès que, d'haver-ho posat, hauria de tractar-se molt superficialment per qüestions d'extensió i altres seccions haurien d'haver estat retallades. De la mateixa manera, tampoc hi apareixen algunes idees que encara estan en procès de gestació, però que en un futur publicaré al blog un cop estiguin més desenvolupades. De fet, no us extranyi que passat un temps comparteixi una nova edició del treball més completa, i susceptible de ser editada novament. Que consti que, tot i l'esforç per fer les coses bé, de vegades un s'equivoca, però no s'ha de patir perquè això és una fantàstica forma d'aprenentatge.
Bé, ara disposareu gairebé de tot el material, però entenc que pot resultar una mica incòmode tractar amb un document tan extens. Així doncs, per tal d'agilitzar l'accès als diferents recursos, en els pròxims dies faré noves entrades on descriuré individualment les activitats dissenyades i el material creat.
En aquesta publicació m'agradaria destacar el paper de la demostració a les matemàtiques. És el seu fonament, el que permet tenir certesa i seguretat sobre els resultats. Al llarg de la carrera de matemàtiques he après a admirar-les i valorar-les, i em semblen magnífiques perquè són fruit de la creativitat, la comprensió i l'enginy.
En paraules d'en Claudi Alsina, doctor en Matemàtiques i catedràtic de Matemàtiques a la UPC, a la seva obra "Vitaminas matemáticas", la qual recomano encaridament, a les pàgines 230-231, diu el següent:
"Para la gente de matemáticas la demostración es un acto sublime. Es el acto en que los de matemáticas se sienten plenamente realizados, es el acto que reafirma el rigor deductivo frente a intuiciones poco pulcras, permitiendo de paso un cierto lucimiento personal en la forma de proceder. Pero, como acostumbra a ocurrir, de pasiones por demostrar hay de dos tipos.
La primera es la que asegura el progreso de la disciplina: es la pasión por demostrar algo nuevo. Nadie lo ha descubierto aún y durante unos minutos, días, semanas o años el investigador va pensando cómo establecer este nuevo resultado. Se lanzan conjeturas de por dónde debe ir la cosa, se buscan ejemplos, se destruyen conclusiones precipitadas con ejemplos negativos (contraejemplos)... y al final (¡si hay suerte!) nace un nuevo resultado o queda un problema abierto a la espera de que otro con más recursos o más paciencia pueda resolverlo. Ésta es una pasión matemática que tiene su equivalencia en todas las ciencias y en todas las artes: es la pasión creativa por lo nuevo.
Pero existe un segundo tipo de pasión matemática por demostrar que se da en la explicación de la propia disciplina: justificar siempre lo que se explica aunque ello haya sido justificado un millón de veces y desde hace veinticinco siglos. Es la forma de <<comunicar justificando>>. (...)
Aunque le resulte extraño, las pasiones por demostrar pueden ser tan intensas como las pasiones turcas."
Tampoc em puc estar de compartir el monòleg d'Eduardo Sáenz de Cabezón, matemàtic, professor universitari i divulgador. En aquest monòleg, guanyador de Famelab 2013 Espanya, parla de la demostració com la peça clau per distingir entre una conjectura i un teorema. Senzillament fantàstic!
