Diada de la Matefest-Infofest 2018

El passat 18 d'abril, tal com ja es va enunciar en una publicació anterior, se celebrava la jornada de la Matefest Infofest, en la qual vaig tenir el plaer de participar fent difusió sobre les matemàtiques, el problema de la il·luminació, algunes de les lleis de l'òptica geomètrica, i les còniques i les seves propietats òptiques.  A continuació us deixo un video perquè tingueu un tastet: 

La Universitat de Barcelona va obrir les portes de la facultat i del món de les matemàtiques i de la informàtica a un munt d'estudiants, professors i tota la gent que hi estiguès interessada. Aquests podien assistir a xerrades com també visitar els catorze estands que hi havia, els quals presentaven una gran diversitat de temes, com el Problema de la Il·luminació, les Criptomonedes, els Grafs, els Jocs matemàtics, els Jocs d'atzar, entre d'altres. Com en els darrers anys, el Museu de les Matemàtiques tornava a participar i a tenir un estand. Fou un honor compartir escenari amb tots ells. 

És clar que va ser un dia de molta activitat, però realment va valer molt la pena. Personalment estic molt satisfeta, i no només de la oportunitat que se'm va oferir per fer divulgació i despertar l'interès i la curiositat sobre les matemàtiques a les futures generacions, sinó també de l'aprofitament que se n'ha tret. Realment l'estand va tenir molt bona acollida per part dels estudiants. 

Un cop venien, els introduïa una mica d'història sobre el problema de la Il·luminació i l'enunciava. Aleshores, els animava a conjecturar sobre el problema i a argumentar les seves especulacions. A continuació, i sense desvetllar encara res, els proposava que ens endinsèssim una mica més en el tema. 

Considerant que les hipòtesis del problema es basen en el comportament de la llum, semblava coherent establir certa base sobre el coneixement del comportament d'aquesta. Aquell era el moment perfecte per preguntar-los-hi com es propagava la llum per l'aire. Molts deien que en línia recta, i en efecte. Aleshores els vaig preguntar el perquè, i el seu rostre va canviar, va nèixer en ells la curiositat. Vam fer una experiència amb un làser espolsant uns esborradors de pissarra i vam corroborar que es propagava en línia recta. Però encara no s'havia respost la pregunta. En aquell moment, en el qual estaven totalment engrescats amb el taller, vaig aprofitar per explicar-los que era conseqüència del Principi de Fermat i que la llum es propaga de manera que fa el camí pel qual triga menys temps. Seguidament vam parlar de les lleis de la reflexió i també les vam posar en pràctica. Juntament amb això, vaig mostrar alguns Geogebres, els quals penjaré al web pròximament.

Fins aquí, s'havia tractat la reflexió en superfícies planes, però ara era el moment de parlar de superfícies que no fossin planes. Havia arribat l'hora de tractar les còniques. Per tal de presentar-les em vaig ajudar d'uns cons de porexpan, els quals havia tallat el meu company Edgar Harris de manera que s'obtinguessin les diferents còniques. Un cop introduïdes les còniques, calia estudiar els rebots en l'el·lipse. Però abans, per què no parar-se a identificar què és una el·lipse? Com també saber distingir-la d'una circumferència o d'un altre tipus de figura corba. Era un bon moment per mirar com es construeixen les el·lipses i, de pas, fer una repassada de la seva definició. En efecte, vam parlar del mètode del Jardiner per construir el·lipses i els propis alumnes van poder dibuixar el·lipses mitjançant el material que hi havia a l'estand. Tot seguit, s'analitzaven els rebots del làser en les el·lipses. La manera de fer era la següent: Sempre es plantejava una pregunta de manera que els alumnes especulessin i fessin conjectures i les argumentessin, i desprès es posava a prova el que s'havia dit. Era emocionant veure com els alumnes s'exaltaven quan havien encertat, i com els altres reflexionaven i acabaven convençuts. 

Finalment, arribava l'hora de la veritat, tornàvem al problema que s'havia enunciat al principi i, amb tota la informació acabada de pair, tornava a fer les preguntes. Alguns alumnes havien canviat de parer, i d'altres que abans s'havien pronunciat, ja no estaven tan segurs dels seus raonaments. És precisament en aquest moment que els vaig presentar la cambra de Penrose. Els vaig preguntar si creien que es podria il·luminar sencera sense que quedessin regions fosques. La majoria va dir que no, així que els vaig preguntar si això pensaven que passaria sempre o només si posava el focus de llum en algun punt en concret. Els estudiants es posaven a reflexionar, a debatre els uns amb els altres. Desprès de plantejar algunes qüestions més, ho vam posar en pràctica. Aquells que havien encertat ho celebraven i a tots se'ls veia motivats. 

Vull agrair a la Universitat de Barcelona, novament, aquesta oportunitat, com també haver-me facilitat part del material que vaig emprar. També al meu tutor, en Jordi Font, que és un pilar fonamental per aquest projecte. Cal també donar les gràcies al CESIRE, pel seu suport, en especial al Sergi Muria. També al Doctor Artur Travesa, el qual va fer aportacions molts interessants, les quals empraré probablement en futures publicacions. Agrair també a totes aquelles persones que van venir a l'estand, d'entre les quals voldria destacar, els alumnes dels següents instituts, els quals van reafirmar la meva vocació de ser professora: 

• IES Manuel Blancafort, La Garriga
• IES Numància, Santa Coloma de Gramanet
• IES Anna Gironella de Mundet, Barcelona
• IES Francesc Macià, Cornellà de Llobregat
• IES Sales, Viladecans
• INS Voltreganès, Barcelona
• INS Joaquim Rubió i Ors
• Maristes Anna Ravell, Barcelona

Per acabar, donar les gràcies a tots aquells estimats i amics que van donar-me suport o van voler apropar-se i no vaig poguer atendre com es mereixen a causa de la quantitat immensa de gent que envoltava l'estand.